Entrevista a la COS l´Horta

1. ¿Cómo nace COS l´Horta?

COS l’Horta és l’assemblea comarcal de la Coordinadora Obrera Sindical, sindicat nacional, de classe i feminista dels Països Catalans, dins de l’assemblea territorial del País Valencià.

Aquesta assemblea va ser fundada l’any 2001 i des d’aleshores ha funcionat de forma ininterrompuda, amb menos o major activitat, però de forma ininterrompuda. Per un grup de treballadores i treballadors de la comarca, amb inquietuds polítiques vinculades a distints projectes d’esquerres, majoriatàriament combativa i que consideraven (i considerem), que cal un projecte sindical no només en el nostre àmbit nacional, si no que realment fora i siga independent de qualsevol administració (per això no rebem cap tipus de subvenció pública), assembleari i de base (per això no acceptem el model d’alliberats sindicals), de classe, no corporatiu i sociopolític (per això no només intervenim als nostres centres de treball, si no que participem en tots els fronts de lluita que afecten a la nostra classe, en funció de les nostres forces en cada moment), feminista (donant protagonisme a les lluites de totes les dones treballadores), antiracista, antifeixista, ecologista, internacionalista i pel nostre alliberament nacional.

2. ¿Cuáles fueron vuestras primeras actividades sindicales?

Les primeres accions de la nostra assemblea fa més de 20 anys van consistir en vàries campanyes. Una primera campanya de suport a les nostres companyes i companys a la fàbrica tèxtil d’Ontinyent “Estampados Sanchis”, on hi teníem presència al Comitè d’empresa i on es volia acomiadar a la majoria de l’empresa mitjançant un ERO (amb el suport de CCOO).

També en una campanya d’expansió entre treballadores i treballadors de diferents entitats culturals i de vàries institucions públiques, etc.

3. ¿Cómo se vincula el sindicalismo de clase con el proyecto político de los Països Catalans?

El procès de construcció nacional dels Països Catalans és un projecte sociopolític que, per a l’afiliació de la COS, només pot passar per l’organització de la classe treballadora com eix central d’aquesta lluita contra els estats capitalistes i imperialistes espanyol i francès, i contra les burgesies dels nostres territoris.

4. ¿Cómo se posiciona la COS frente al ataque que ha sufrido la lengua valenciana en Alicante?

A la ciutat d’Alacant, igual que a tot el sud del País Valencià, després de dècades d’arraconament i desprestigi de la nostra llengua per part dels diferents partits polítics del règim espanyol del 78 (en els diferents governs municipals, “provincials”, autonòmics o estatals), igual que estem veient a la pròpia ciutat de València recentment, a Mallorca, etc., s’ha vist clarament quin és l’objectiu central de l’espanyolisme. Acabar amb la nostra llengua per reforçar el projecte homogeneitzador i espanyolista de l’estat. Aquesta homogeneïtzació, a més, només pot portar a un reforç de les posicions més recalcitrants i feixistes al si de l’estat i, per tant, junt als atacs frontals a les lluites feministes i ecologistes, un punt fonamental per avançar vers el feixisme i el reflotament del projecte capitalista i imperialista de l’estat espanyol.

5. ¿Se está perdiendo patrimonio e identidad desde el ascenso del gobierno de PP/VOX al gobierno autonómico de País Valencià?

Amb els governs anteriors del Botànic no es va fer pràcticament res per defensar la nostra llengua, cultura i territori. Es va fer tan poc, i de forma tan “tímida” que, amb l’arribada del PP/Vox, eixes poques “millores” han estat desballestades en molt poc de temps i amb moltíssima facilitat.

Des dels mitjans de comunicació públics de la CVRTV (Àpunt), fins l’atac frontal (i il·legal) contra un organ autonòmic com l’AVL, passant per la destrucció de la Llei de l’Horta (tan poca cosa com era), el desastrós projecte lingüístic a l’ensenyament públic i de “llibertat educativa”, el desmantellament de la UVE (Unitat Valenciana d’Emergències promoguda per Ximo Puig… però sense a penes presupost), que va ser desfeta pel vicepresident torero de Vox, i que va portar al caos de la DANA del 29 d’Octubre de 2024.

Ara mateix ens veiem en una situació d’emergència social, política, lingüística, de valors democràtics, ecològica, etc., sense precedents i només la classe treballadora podem fer-hi front, aturar-la i intentar paliar-ne els efectes.

6. ¿Qué fue la huelga general del 29M convocada este año 2025?

Des de la COS vam llençar la primera proposta de Vaga General per totes les destrosses promogudes pel PPVox i pels efectes derivats de la DANA del 29O, des de la primera setmana de novembre. Des d’aleshores vam començar contactes amb les diferents organitzacions sindicals de classe presents arreu del País Valencià (amb alguna excepció, per errada i incapacitat, no per manca de voluntat, fruit del desgavell i esgotament d’aquells dies i setmanes, ja que vam estar volcades en el suport a totes les persones afectades des del mateix dia 30… i seguim desenvolupant accions solildàries fins ara mateix).

Des d’aleshores vam seguir insistint-hi fins el moment en el que Vox va eixir a apuntalar el desgovern Mazón, anunciant el suport als presupostos de 2025, a canvi de fer possible la major part del programa electoral d’aquesta formació feixista. Davant d’això, davant la situació quotidiana que continuava, i continua, patint la immensa majoria de la classe treballadora de les comarques i localitats afectades, i davant la verbalització pública de la necessitat d’anar a la Vaga General per part dels Comitès Locals de Reconstrucció i Emergència, la COS, a l’igual que la resta de sindicats convocants (CGT CNT i Intersindical Valenciana), vam decidir impulsar la convocatòria d’aquesta primera Vaga General del País Valencià, el passat 29 de maig de 2025, amb un esforç descomunal per part nostra i que esperem poder seguir desenvolupant, ja que, desgraciadament, seguim molt lluny d’assolir els nostres objectius.

7. ¿Qué es el “L’Acord Social Valencià” y quiénes componen este acuerdo?

L’Acord Social Valencià és l’intent de posar en marxa una plataforma de plataformes, una estructura de masses, per poder coordinar totes les lluites socials al País Valencià i fer front al desgavell, corrupció i destrucció que representa el govern Mazón (i els que puguen vindre darrere), amb l’objectiu central de fer una reconstrucció en clau social i des de baix, una reconstrucció protagonitzada pel conjunt de la classe treballadora, i no només una reconstrucció en clau “DANA”, si no també per reconstruir tot allò desballestat pel PPVox arreu del País Valencià i per anar molt més enllà del que van aonseguir els governs anteriors del Botànic. És a dir, avançar en clau de classe, nacional, feminista, ecologista, antiracista, antifeixista, etc., per fer un nou País Valencià fet per la classe treballadora i per a la classe treballadora.

8. ¿Se han recuperado todas las infraestructuras destruidas en l’horta SUD durante la DANA de 2024?

La propaganda del PP/Vox, i de tots els mitjans que controlen, això diu. La realitat és ben diferent ja que encara no falta assolir les mateixes cadències en el transport públic anteriors a la DANA, tot i que ja no eren suficients, per exemple. Ara bé, és molt important remarcar com els i les treballadores de FGV, per exemple, porten setmanes denunciant com els sistemes de seguretat de les línies de metro continuen sense funcionar correctament al 100%… i això ens porta a no poder oblidar l’altra gran tragèdia provocada per la nefasta i corrupta gestió del PP, també a l’Horta Sud, l’accident de la L1 del metro el 3 de juliol de 2006 (que l’any que ve far`a20 anys).

Per tant no. Creiem que encara estem molt lluny de la plena recuperació de les infrastructures… i molt més lluny del que realment necessita la nostra classe en comarques tan massificades com l’Horta Sud des d’una perspectiva realment de classe, feminista i ecologista, en el marca de la desbocada emergència climàtica que vivim.

9. La COS l'horta ha estado envuelta en proyectos de unidad sindical como la BUA (Bloc Unitari Anticapitalista) ¿Con qué objetivo se buscan estás unidades sindicales y de clase?

Sí, el Bloc Unitari Anticapitalista va ser un projecte d’unitat d’acció impulsat per la COS i la CNT València, amb el suport d’altres col·lectius de la comarca de l’Horta, com l’Esquerra Independentista, antifeixistes, ateneus i casals de la comarca, l’antic CAS-PV, etc., i que va funcionar des del 2013 fins el 2015 aproximadament.

Per part de la COS sempre hem intentat buscar la unitat d’acció amb la resta d’organitzacions sindicals de classe, ja que entenem que sense eixa unitat d’acció no tenim capacitat per fer front a tots els atacs desfermats de la patronal contra els drets de la nostra classe, i molt menys, tindre la capacitat mínima per poder passar a l’ofensiva. Per això, en funció de les nostres capacitats, seguirem fent tots els esforços possibles per poder seguir amb eixes dinàmiques d’unitat d’acció.

10. Los bomberos de Valencia han recibido al presidente de la DIPUTACIÓN de Valencia este año con consignas de rechazo ¿Por qué el rechazo de este sector al PP Valenciano?

Els distints sectors dels treballadors d’emergències, sobretot els bombers i els i les treballadores d’ambulàncies, porten un any de moltes mobilitzacions i lluites per la millora de les seues condicions de treball. Els bombers per manca d’inversió i per la situació que es viu a moltes de les bases, amb manca de personal, equips obsolets, etc. En este sentit, tant el PP de Mazón a la Generalitat Valenciana, com el de Mompó a la Diputació de València, no han fet més que fer promeses buides, anuncis de millores i augment de la inversió de cara a la galeria i els seus mitjans afins… per no fer res finalment. És a dir, moltes mentides i cap resultat a favor dels i de les treballadores.

Si a tot això li sumem les retallades reals fetes per Vox en emergències només va entrar al govern Mazón, i el paper lamentable que va fer el PP en ambdues administracions durant i després de la DANA del 29 d’octubre de 2024, sense mobilitzar els bombers forestals, i moltes de les unitats pròpies de bombers urbans (i fins i tot no acceptant la vinguda de bombers voluntaris des del Principat de Catalunya), des del primer moment, ha provocat una desconfiança total en el sector (que ja era molt gran abans de la DANA) cap al PP i Vox.

11. Está en boca de much@s el debate de la vivienda ¿Qué propone l’Esquerra Independentista frente a la turistificacion?

Doncs en primer lloc impedir que l’habitatge continue sense un negoci. Cal garantir l’habitatge com a dret fonamental bàsic. Per a això, cal començar a parlar clarament de la necessitat d’aturar i reduir el nombre de turistes al nostre país i arreu. La turistificació de la societat i de les nostres vides només ens està portant a un aprofundiment de l’espectacle que ja eren les nostres vides. Ara mateix els i les treballadores d’arreu del País Valencià, dels Països Catalans i d’arreu de les àrees més turistificades del món (a tall d’exemple, els Països Catalans som el territori més turistificat per càpita de tot el món), no som res més que figurants en un escenari de “cartró-pedra” per turistes de tota mena, creueristes, etc.

Tot això només ens porta precarització laboral i econòmica, manca de diversitat, homogeneïtzació cultural, destrucció del territori i dels nostre patrimoni, reforç del patriarcat, major depauperització i folclorització de la nostra llengua i cultura, etc. I, en conseqüència, un augment del feixisme, el racisme, etc.

Contra tot això només cap organitzar-s’hi. Reforçar les xarxes i espais de suport mutu. Augmentar la capacitat de lluita de les organitzacions de classe i del moviment de lluita per l’habitatge, la defensa radical dels nostres llocs de treball, drets fonalmentals i territori, etc.

12. Con la turistificacion ¿Se está dañando también la huerta valenciana?

Evidentment. El govern “progressista” del segon Botànic, va presentar i aprovar una “Llei de l’Horta“ que ja naixia curta i molt poc ambiciosa. Tan poc ambiciosa i protegida que, només va arribar al poder el PPVox de Mazón i Barrera, i amb el pitjor dels oportunismes possibles (amb l’excusa de la DANA i que una de les seues causes havia estat aquesta llei), la van derogar. Amb aquesta derogació, es desprotegeix Horta que estava protegida fins ara i es permet construir, de nou, en zones inundables. No només això si no que, a l’Horta Nord, on Juan Roig està construint les seues noves instal·lacions “imperials”, es desclassifiquen i desprotegeixen milers de fanecades, per a que puga seguir construint el seu imperi, esdevenint el primer terratinent de l’Horta de València i un dels majors de tot el País Valencià.

A més, derogant la “tímida” Llei de l’Horta, es carreguen iniciatives que, tot i molt tímides, podrien haver estar molt útils pels i les llauradores i treballadors del camp, la marca protegida “producte de l’Horta”. Així, acabant amb aquesta iniciativa, insistim, molt insuficient, només fan que seguir reforçant la posició del gran agronegoci (Roig, Frutinter, etc.)

Per últim. En una situació d’emergència climàtica com la que estem vivint ara mateix, aquesta mena d’iniciatives no fan més que empitjorar la situació. Augmenta la possibilitat de grans desastres com el de la DANA del 29 d’Octubre de 2024. Augmenta la dependència alimentària de l’exterior (quan vivim a la comarca agrària amb major capacitat productiva, tan quantivament com qualitativa, de tota Europa). Augmenta els nivells de contaminació a l’àrea metropolitana de València, etc. I tot això els i les que més ho anem a patir som la classe treballadora.

13. ¿Quienes son los “encausats de Pego” y porque se les acusa?

Un grup de 14 joves antifeixistes (entre els quals hi ha un company del nostre sindicat) que el 2020, davant la presència descontrolada d’ultres feixistes del Gandia al seu Pego, van respondre de forma organitzada per fer fora de Pego als feixistes, amb el suport de tot el veïnat del poble, davant les amenaces i violència feixista. Davant d’açò, la Guàrdia Civil va actuar protegint els feixistes i, finalment, els 14 companys van ser denunciats i jutjats, arribant a demanar-se’ls penes de fins a huit anys de presó. Per sort, i gràcies a l’enorme treball, com sempre, de les companyes d’Alerta Solidària, els 14 companys es van lliurar de les penes de presó, en el judici del passat juny de 2024 a Alacant, i ja estan lliures i al seu poble.

14. Se han dado casos de policías nacionales infiltrados en movimientos sociales del País Valencià, de grupos vinculados a la liberación nacional, presos políticos antifascistas… ¿No se vuelve cada vez más complicado creer en el “gobierno del cambio” cuando se permiten este tipo de ataques?

Tot això forma part de les dinàmiques internes de l’estat capitalista i imperialista espanyol, del qual, el PsoE, és el seu principal i primer garant de la seua unitat, etc. Per tant, res nou amb aquests casos, per altra part, tan aberrants. Perquè, com molt bé han denunciat les companyes i companys afectats, així com les companyes d’Alerta Solidària, per pròpies que aquestes pràctiques policials puguen ser dels estats que ens malgovernen, no poden ser pròpies de cap sistema realment democràtic. Bàsicament perquè s’ha estat espiant a persones i organitzacions que desevolupaven tasques que haurien de ser les pròpies de qualsevol societat mínimament democràtica i solidària.

Per tant… tot i que per a algunes poquetes coses (cada vegada menys), puga semblar que es “viu millor” amb governs “d’esquerres / progressistes”, en realitat, eixos governs i les seues polítiques cada vegada més antiobreres, no fan més que abocar una part important de la classe treballadora en mans del feixisme i de la seua propaganda i falsedats.

15. ¿Qué daño puede provocar la infiltración de fuerzas policiales (autonómicas y nacionales) en estos movimientos populares?

Molt de mal. Primer pels problemes personals que això pot provocar (a nivell emocional, social, familiar, fins i tot laboral), en alguns casos, problemes brutals per una persona, ja que parlem en alguns casos d’infiltats que han mantingut relacions sexuals, fins i tot de parella. En segon lloc, pels problemes organitzatius que això pot representar, pel temps que se li ha de dedicar a estes qüestions (que es perd d’altres que en teoria eren les prioritàries de cada col·lectiu), per les desconfiances que es generen, pel desànim, etc.

Davant de tot això, només cap la solidaritat de classe i el suport mutu més enllà de sigles, etc.