jueves, 26 de febrero de 2026

Entrevista a Poble Lliure País Valencià

1. ¿Cómo nace Poble LLiure?

Naix de la necessitat d’organitzar-se per lluitar per l’alliberament del nostre poble, entenent l’alliberament nacional, de classe i de gènere. Per aconsegir uns Països Catalans lliures, socialistes i feministes.

Poble Lliure és un partit revolucionari de la classe treballadora dels Països Catalans que incorpora l'experiència de les precedents lluites, suma diferents sensibilitats i tradicions militants, i agrupa centenars de persones que han avançat cap als postulats de l'independentisme d'arrel marxista. Volem respondre a les necessitats actuals del moviment d'alliberament nacional i de classe del poble català, impulsant una línia política adequada als nous temps, i aprofundint al mateix temps en els principis ideològics i estratègics: la construcció del Socialisme, el Feminisme i la Independència dels Països Catalans.

Poble Lliure es proposa superar les limitacions i carències que a vegades ha patit el moviment independentista. Ser una ferramenta de coordinació i reforç estratègic que, superant i millorant experiències precedents que ens han ajudat a arribar fins ací, vol assumir tasques fonamentals com la lluita ideològica, la dinamització de les lluites obreres i socials i del moviment popular per la independència, el reforçament i desenrotllament de la Unitat Popular i el desenrotllament de les estructures i condicions necessàries per a la ruptura democràtica i la construcció de la República Catalana. Este treball per l'alliberament nacional i de classe es durà a terme fent tasques concretes dins del moviment popular i les organitzacions de masses i sectorials; actuant positivament, sense sectarismes ni infantilismes, i de manera coherent, honesta i compacta en diferents àmbits de la vida política i social, amb la vocació de fer hegemònics els postulats de l'independentisme d'esquerres.


2. ¿A que os referís cuando os referís a la “imposición del castellano”?

L’opressió lingüística és part de l’opressió que patim al nostre país, una de les derivades de ser una colònia, i es materialitza en la impossibilitat de poder viure al País Valencià plenament en la nostra llengua. Sols cal analitzar els centenars de denuncies per discriminació lingüística que s’enregistren cada any i les que són assimilades amb resignació i no arriben a denunciar-se.

És un fet que al País Valencià el valencià i el castellà no estan en les mateixes condicions, es pot analitzar qualsevol àmbit que afecta a les nostres vides, des dels mitjans de comunicació fins a les institucions. Un clar exemple són els missatges ES-ALERT que l’envien en castellà i en anglès, un missatge que et pot salvar la vida i no s’envia en l’idioma del país. Això seria impensable en un país sense opressió lingüística.


3. ¿Poble Lliure pertenece las CUP?

Som una de les organitzacions que formem part i donem suport a la CUP. Evidentment som una organització sobirana i les decisions les prenem en els nostres òrgans de decisió.

Poble Lliure forma part, com a organització, del Grup d'Acció Parlamentària de la CUP-CC. Les dos organitzacions som sobiranes, les decisions de cada organitzacions les prenen les respectives militàncies en els seus espais de decisió amb completa llibertat i independència . No hi ha vinculació orgànica però sí relació política, compartim gran part dels posicionaments polítics, debats i anàlisis.


4. Siendo una organización que defiende el socialismo ¿Denunciáis también a los partidos autonómicos que defienden el R78 desde la derecha catalana y algunos partidos progresistas?

Sí, hem denunciat, denunciem i denunciarem tant la dreta catalana com el progressisme aliat del règim del 78. Són cares de la mateixa moneda i van en contra dels interessos de la classe treballadora i de la lliure autodeterminació dels pobles.


5. ¿Poble Lliure se identifica como feminista?

Sí, entenem que s’ha d’enderrocar el patriarcat i s’ha de lluita per l’emancipació de gènere. Per a viure en una món on poder ser socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures, com deia Rosa Luxemburg.


6. ¿Cómo calificaríais el gobierno del PSOE/Sumar?

Un tentacle més del règim del 78, possiblement la cara més amable del règim però un dels pilars del mateix. No cal recordar la funció històrica que ha tingut el PSOE que ha estat la d’afermar el règim del 78, possiblement en governs del PSOE s’han realitzat els majors atacs contra les llibertats nacionals i el drets de la classe treballadora, amb la perillositat de vestir-ho de mesures progressistes o inclús d’esquerres. El PSOE és una part fonamental del règim del 78 i necessita de la complicitat de pseudoesquerres com Sumar per a legitimar-se com a partit progressista. 


7. ¿Poble Lliure con el pueblo palestino y sus resistencia?

Sempre hem estat del costat del poble palestí i les formes de resistència que neixen de la lluita contra l’opressió de l’Estat sionista i genocida d’Israel.


8. Mazón ha sido imputado ¿Qué impresión os dio el paso de la DANA en País Valencia en Octubre de 2024?

El que ha passat amb la DANA és un clar exemple de la situació colonial que patim al País Valencià. Des del govern colonial i criminal liderar per Mazón, que va estar al Ventorro al mateix temps que s’ofegava la gent, fins als càlculs electorals en l’ajuda de l’Estat en la seua personificació de Pedro Sánchez, condemnant a les famílies afectades a esperar empantanades una ajuda que no arribà quan tocava, passant per menyspreus dels monarques venint a passejar-se pels carrers de Paiporta que no s’havien realitzat cap intervenció d’ajuda per part del regne d’Espanya al que representaven, com a senyors de la metròpoli visitant les seues colònies.


9. ¿Se a aplicado una amnistía a tod@s los manifestantes que defendieron la República Catalana durante los años 2017 y 2019?

No, no s’ha aplicat, hi ha un bloqueig judicial i polític. Un clar exemple de la gènesi feixista de l’Estat espanyol, les estructures d’estat franquistes perduren. Va morir Franco però el franquisme no ha marxat mai.


10. ¿Qué fue el llamado “Consell de la República”?

La reacció de l’estat espanyol a la declaració d’independència del 27 d’octubre de 2017 fou la supressió de l’autonomia, la destitució del Govern de Catalunya, la dissolució del Parlament, la fi de la legislatura vigent, la persecució, empresonament i exili del president i el seu Govern, així com l’activació de centenars de processos judicials contra independentistes arreu de Catalunya. Amb les institucions autonòmiques posades en funcionament, després de les eleccions del 21 de desembre de 2017 sotmeses a la vigilància política i l’amenaça constant dels tribunals espanyols, l’autonomia de Catalunya és avui un engranatge més de la maquinària unificadora de l’estat espanyol. Davant d’aquesta realitat, d’acord amb el marc jurídic internacional i l’article I del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de l’Organització de les Nacions Unides —que reconeix el dret d’auto- determinació de tots els pobles—, obeint el mandat democràtic del referèndum del Primer d’Octubre i la declaració d’independència del 27 d’octubre, el Consell de la República es constitueix en Autoritat Nacional Catalana amb l’objectiu inequívoc de restaurar l’efectivitat del dret històric del poble català a la sobirania nacional i de desplegar la República Catalana independent. 


11. Sois feministas ¿El feminismo debería romper vertiginosamente con la idea de blanquear la prostitución desde los espacios de mujeres?

Sí, eixa és la posició majoritària del moviment feminista, que entén que la prostitució no és una opció laboral lliurement acceptada per les dones, sinó que ans al contrari, és una opció ideològica, política i de negoci del patriarcat, que prostitueix les dones amb el doble objectiu d’obtindre beneficis i reproduir ideològicament els valors del patriarcat.


12. ¿No da la sensación de que tras lo sucedido en Ucrania con la OME de Rusia y el genocidio que vive el pueblo palestino, en la política española y el debate de la autodeterminación se han quedado en un segundo plano?

El debat sobre els drets dels pobles a la seua lliure autodeterminació, ha estat negat històricament per les potències i estats imperialistes. Només hi ha hagut breus períodes històrics on aquest dret ha estat reconegut, i sempre ha segut perquè era d’interés de les potències imperialistes emergents. Així, per exemple, la monarquia britànica va donar suport a les independències dels territoris llatinoamericans, que eren colònies de la monarquia borbònica, o els EUA van donar suport a les independències de les nacions africanes i asiàtiques respecte dels seus colonitzadors, Anglaterra, França, Bèlgica, Portugal o Països Baixos, per a poder (neo)colonitzar-les, quan aquest Estat estava emergint com a potència imperialista d’abast mundial.

El manteniment del debat i les lluites a favor de l’autodeterminació i la independència, sempre ha estat només en mans dels pobles colonitzats i oprimits. La resta, sempre s’ha degut a la pura conjuntura geopolítica.

No hay comentarios:

Publicar un comentario