Entrevista a Pau Guzmán i Blanca Trull

1. ¿Cómo acabasteis juntos creando contenido en redes sociales?

La història va sorgir d’una manera molt natural. Ja existia una relació sentimental i, alhora, una complicitat en moltes inquietuds socials i polítiques. Hi havia una forta consciència i compromís polític, i fins i tot la formació acadèmica anava en la mateixa direcció. Tot aquest bagatge connectava de manera directa amb la voluntat de comunicar i transmetre missatges amb contingut.

Aquesta coincidència va fer que la compenetració fora natural i que el tàndem funcionara: compartien la necessitat de fer arribar opinions i posicionaments crítics sobre realitats que consideraven injustes. Inicialment, un va animar l’altra a expressar-se, ja que, tot i tindre la mateixa inquietud, no havia fet encara el pas. Amb el temps, tots dos es van implicar en la creació de contingut i el procés va fluir d’una manera orgànica.

Des d’aleshores, continuem creant, tant conjuntament com per separat, perquè és una activitat que ens motiva, ens fa sentir bé i en la qual trobem la manera d’aportar.

2. Mucho de vuestro contenido esta en valenciano ¿Habéis recibido críticas por ser bilingües?

En realitat, tot el nostre contingut està en valencià. I així continuarà estant, perquè, abans que res, som valencians. Som bilingües, sí, però també som nacionalistes i pensem que és vital defensar la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra nació. Evidentment, hem rebut crítiques, perquè sembla que molesta que hi haja una riquesa cultural i lingüística dins d’un estat plurinacional com és Espanya. Però això no ens frena, al contrari: ens reafirma a continuar fent-ho en valencià.

Som molt conscients que parlar valencià és un acte polític. De fet, tot ho és: també ho és deixar de parlar-lo. Per això fem contingut en valencià tant perquè ens ix de manera natural —és la llengua que sempre hem parlat amb la nostra gent i en els nostres entorns més pròxims— com perquè és una decisió conscient, un acte de reivindicació, de posicionament polític i d’activisme.

També rebem sovint crítiques de persones que es creuen legitimades per a exigir-nos en quina llengua hem de parlar perquè “així ens entendria més gent”. Nosaltres ho tenim clar: no volem arribar a tot el món ni ens interessa la quantitat. No comprarem mai el discurs de “fes-ho en castellà perquè t’arribarà més gent”. Volem arribar a la nostra gent, a la nostra comunitat, i ho volem fer en la nostra llengua.

A més, ho diem clarament: igual que a ningú se li acudiria exigir-li a una persona que fa vídeos en anglés que canvie al xinés per a tindre més audiència, tampoc han de creure’s legitimats per a exigir-nos a nosaltres un canvi d’idioma. Les persones que realment volen entendre’ns, encara que no siguen valencianoparlants, poden fer-ho sense problema. Les que no ho fan és perquè prenen la decisió conscient de no voler entendre’ns.

3. ¿Cómo fue al principio crear contenido a la par? Yo he estado un poco  en redes y se vuelve complicado coordinar fechas, horas...

En el nostre cas ha sigut sempre molt senzill, perquè passem moltíssim de temps junts, tot i viure relativament lluny. A més, des del primer moment ens ho hem pres com un hobby: gaudim realment de tot el procés, tant d’elaborar el guió com de gravar el vídeo o d’editar-lo. Ens ho passem molt bé i, per això, no ho vivim mai com una obligació o com un treball, sinó com una activitat que ens agrada compartir.

Fer-ho junts, a més, li suma un extra, perquè ho compartim amb una persona amb qui ens entenem molt bé, amb qui ens compenetrem i congeniem. Això sempre fa que tot siga més fàcil i més senzill. Durant el procés de creació ens agrada intercanviar punts de vista, i això ens enriqueix mútuament i ens fa créixer a els dos alhora.

També és important el fet que el que hem estudiat es complementa molt bé: cada u aporta coneixements des de la seua àrea, i això ens permet construir continguts més complets i amb més valor.

4. ¿Se esta recibiendo vuestros vídeos en valenciano positivamente por la gente joven?

Sí, pensem que sí. Creiem que el nostre contingut ha arribat a molta gent, sobretot perquè, igual que nosaltres trobàvem a faltar aquest tipus de contingut en valencià fet per gent jove i amb un rerefons, amb un missatge més enllà del pur contingut banal —que també pot estar bé en altres moments—, moltes altres persones també ho estaven buscant. Per això pensem que el que fem està funcionant bé.

Per a nosaltres és vital demostrar a la gent jove que existeix la possibilitat de ser persones polítiques i formades, que es preocupen per les problemàtiques socials del seu entorn. És molt important visibilitzar que això no és gens inusual i que tothom hauria de promoure la participació en la societat i estar implicat en la vida política. Perquè no estar-ho també és una decisió política.

5. Con vuestra experiencia creando contenido  ¿Creéis que la sociedad en el estado español se esta polarizando por los algoritmos de las redes sociales? Ver solo los que nos gusta, lo que pensamos y en nada ya lo tenemos en la pantalla de nuestros móviles...

Tots, d’una manera més o menys conscient, tendim a envoltar-nos de gent afí als nostres principis i a consumir contingut que confirma el que ja pensàvem. Aquest biaix és inevitable i contribueix a polaritzar, però el problema no és que existisca, sinó no ser-ne conscients. El que no podem fer és creure’ns tot el que ve d’una part de l’espectre polític només perquè naix d’eixe costat: hem de reflexionar, debatre amb nosaltres mateixos i construir criteri propi.

Ara bé, també cal ser conscients de quina ideologia és més present a les xarxes i quina està clarament en desavantatge. I és justament ahí on entrem nosaltres. Aquesta és la batalla cultural que s’està lliurant: mentre uns compten amb tots els recursos i difonen massivament els seus missatges entre les generacions joves, nosaltres, sense res darrere, hem d’alçar la veu i generar contingut per contrarestar-ho. Pensem que és necessari reforçar la nostra ideologia i aportar una alternativa, perquè el buit no es quedarà mai buit: si no el cobrim nosaltres, l’ocuparan uns altres.

6. Vamos a los interesante, vuestro contenido ¿Cómo veis la entrada del gobierno PP y VOX en País Valencià?

Al final, el que es mostra és una radicalització de la societat valenciana que, històricament, ja ha estat molt decantada cap a la dreta. No hem d’oblidar que el PP va governar durant molts anys i això va assentar una base que ha calat profundament. L’entrada de Vox és, en gran mesura, la conseqüència lògica d’eixe terreny previ i, sobretot, de l’allau de discursos i missatges que circulen hui a les xarxes socials. Són missatges que, mitjançant bulos i la manipulació, fomenten l’odi contra col·lectius vulnerables i minories. Quan això es repeteix de forma constant, acaba calant en la societat.

A tot això cal afegir una relaxació evident per part del govern del Botànic, que no va saber arribar a la societat en el moment clau. Tenien l’oportunitat històrica de revalidar un govern progressista després de dècades de domini del PP al País Valencià, però no van aconseguir connectar prou amb la ciutadania. I ací tenim el resultat.

7. ¿Creéis que fallo en algo el antiguo “gobern del Botánic”?

Sí, pensem que el govern del Botànic va tindre punts molt positius i va obrir una etapa històrica necessària després de tants anys de corrupció i males pràctiques del Partit Popular. No obstant això, també creiem que va fallar en arribar de veritat a la societat. Van tindre l’oportunitat de consolidar un projecte transformador i de revalidar una majoria històrica, però no van saber connectar amb la gent d’una manera profunda i constant.

Vivim en una societat molt poc polititzada i amb poc interés en estes qüestions, en part perquè el sistema capitalista i el ritme de vida actual dificulten tindre inquietuds socials i comunitàries, i mirar més enllà d’un mateix. En este context, és molt més fàcil i còmode digerir i reproduir un missatge senzill, ràpid i populista, que et diga exactament el que vols escoltar encara que no siga real ni aporte solucions reals als problemes. En això, la dreta és especialment hàbil: ofereix respostes superficials a problemes molt complexos, i la gent les assumeix perquè resulten més accessibles.

Per contra, els projectes d’esquerra sovint es troben amb una exigència extra: es reparteixen carnets, es demana una perfecció absoluta i una coherència inabastable per poder fer qualsevol pas i mantindre la credibilitat. Això genera una divisió interna molt gran i alenteix qualsevol avanç real. El Botànic va viure això i, al nostre parer, no va saber comunicar bé els seus èxits ni connectar emocionalment amb la gent enmig d’un context on la batalla cultural i mediàtica era (i és) cada vegada més dura i desigual.

8. Se ve en vuestros vídeos que simpatizáis con sectores juveniles de la Esquerra Independentista del País Valencia ¿Se formando algo nuevo entre las filas de esta?

Pel que fa als sectors juvenils de l’Esquerra Independentista al País Valencià, nosaltres no militem formalment en cap organització, però sí que col·laborem i donem suport a moltes de les seues iniciatives perquè creiem que són espais necessaris, frescos i amb molta capacitat de transformació social.

En l’últim any, han anat sorgint i consolidant-se diversos col·lectius i espais com Joves pel Valencià, l’Ateneu de la Ribera, el Nou Congrés de Cultura Catalana, L´aixà o l’Aplec de la Safor, que treballen per revitalitzar la llengua, fomentar la cultura crítica, crear xarxes de suport mutu i oferir alternatives a l’oci buidat de contingut que sovint predomina. El que ens sembla més positiu és que aconsegueixen mobilitzar gent jove, generar debats, recuperar espais per a la cultura popular i fer que moltes persones troben un lloc on sentir-se part activa d’un projecte col·lectiu.

Tot aquest moviment és també una forma de batalla cultural davant el context actual, on predominen discursos simplistes i missatges superficials. Creiem que és fonamental que existisquen aquests espais, encara que sovint treballen amb pocs recursos i molta autogestió, perquè mantenen viva la flama d’una societat més crítica, més lliure i més arrelada al seu entorn.

9. ¿Qué os parece le proyecto juvenil “Láixa” y creéis que tiene futuro?

Tot projecte que impulse l´antifeixisme, la llengua, la cultura i la consciència crítica entre la joventut és positiu. En el cas de L´aixà, nosaltres hi hem col·laborat i li donem suport perquè creiem que fa falta associacionisme rebel i progressista, que genere xarxes i que plante cara a l’onada reaccionària que vivim. El seu futur dependrà de la constància i de la capacitat d’adaptar-se als temps: no és fàcil mantindre viva una iniciativa juvenil, però si aconsegueixen connectar amb la gent jove i donar-li un sentit, té molt de recorregut.

10. ¿Por que hay un interés en la relacionar la cultura y la defensa de la lengua valenciana con el antifascismo?

Perquè històricament la cultura i la llengua han sigut dos dels blancs principals de l’extrema dreta i del feixisme: allò que volen és un poble sense veu pròpia, sense memòria i sense capacitat de resistència. Nosaltres defensem la cultura i la llengua perquè són les ferramentes que ens permeten existir com a poble, i això, inevitablement, és antifeixista. A més, pensem que la cultura no pot ser només entreteniment: ha de tindre també un paper de resistència i de construcció col·lectiva.

 

11. Hablando de cultura ¿Nos podéis decir que es Radio Klara?

Ràdio Klara és una emissora lliure, històrica i emblemàtica al País Valencià. Porta dècades sent un altaveu de la dissidència, de les lluites socials i de la cultura popular.

 

12. ¿Quién fue el general Basset y porque su figura es tan  importante?

El general Joan Baptista Basset va ser una figura clau durant la Guerra de Successió, defensant els furs i les llibertats valencianes. No és que nosaltres siguem “historiadors” ni que anem predicant lliçons d’història, però sí que pensem que recuperar figures com la seua és important per a construir consciència nacional i memòria col·lectiva. Quan fem un vídeo sobre Basset o altres personatges populars és per això: perquè sense eixa memòria és molt difícil construir un poble amb identitat i amb capacitat de projectar-se al futur.

General Basset

13. ¿La gentrificación de los barrios de Valencia (y otras ciudades del País Valencià) esta agudizando la lucha contra la urbanización y la defensa de la huerta valenciana?

Totalment. La gentrificació expulsa veïns, encareix la vida i transforma els barris en espais de consum turístic o d’especulació. I això té un efecte directe sobre l’horta, que ja estava sota pressió urbanística des de fa dècades. A més, moltes de les noves dinàmiques urbanes es venen com a “modernització” quan, en realitat, són pèrdua de patrimoni i de model de vida. Per això veiem amb bons ulls tota la lluita veïnal i agrària que planta cara a eixa dinàmica: perquè no és només defensar quatre camps, és defensar un model de ciutat i de país.

 

14. ¿Qué es el centro Manuel González Martí de Benifarat y que sensación os dio estar allí?

Este centre és l’exemple perfecte que, quan hi ha voluntat real, no hi ha excuses: les coses es poden fer bé. El més rellevant d’aquesta escola és que l’alumnat disposa d’un servei de menjador de gran qualitat, amb aliments de proximitat, de quilòmetre zero, de temporada… En definitiva, productes de qualitat. Açò demostra que és una opció completament factible i que el fet de no aplicar aquest tipus de polítiques positives i enriquidores per a l’alumnat només posa en evidència que no se’ls dóna la importància que mereixen, perquè quan es vol, es pot. A més, és sostenible.

També es fomenta una relació molt sana de l’alumnat amb l’alimentació i l’educació al voltant d’ella, i alhora un contacte directe amb la natura, ja que aquest preciós centre es troba enmig de l’Horta Valenciana. Seria, per tant, incongruent que no menjaren productes que provenen d’ací mateix i hagueren de vindre de molt més lluny.

15. Sobre este tema de identidad lingüística y cultural  ¿Qué era l´estatut de Benicassim?

Encara que no som historiadors, sí que estem familiaritzats amb aquests temes. En aquest cas concret, l’Estatut de Benicàssim era com un avantprojecte del que després seria l’Estatut d’Autonomia. Parlem de 1981, un moment històric en què acabaven de celebrar-se les primeres eleccions democràtiques i en què s’estava organitzant i estructurant l’Estat espanyol en autonomies.

El projecte que es va redactar a la ciutat de Benicàssim —d’ací el seu nom— era molt més ambiciós del que finalment es va aprovar a Madrid. Entre altres qüestions, es va modificar la nomenclatura: la proposta inicial era País Valencià, però es va substituir per Comunitat Valenciana, encara que històricament la denominació havia sigut Regne de València. També es va alterar la proposta de senyera, a la qual finalment s’afegí la corona que encara hui forma part de la bandera oficial.

16. ¿Qué sensación os llevasteis tras el paso de la DANA en Octubre de 2024? ¡Yo primero no me lo creía y después me quede helado!

Per a tots i totes va ser una experiència molt impactant. Encara que ja havien passat altres episodis similars, està clar que mai no s’està realment preparat per a viure una situació així. No podem controlar la força de la natura en si mateixa, però sí que l’acció humana pot contribuir a suavitzar-ne o a minimitzar-ne les conseqüències, o bé a agreujar-les. En aquest cas concret, la gestió per part de les institucions va deixar molt a desitjar: van abandonar la ciutadania just en el moment que més necessitava ajuda.

Per això, cada mes continuem demanant la dimissió de qui encara és president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, i de tot el seu equip. També reclamem que assumisquen responsabilitats penals pel seu abandonament de funcions i pel maltractament i la humiliació que, després, tota la ciutadania ha hagut de patir a causa de les seues formes i de la seua falta d’humilitat i empatia.

El que va passar aquell dia va ser horrible, tant de presenciar com de viure, i encara pitjor tot el que vingué després. Tot i això, sempre que parlem del tema ens agrada quedar-nos amb la part positiva: la resposta veïnal. Un suport que, evidentment, no hauria de substituir mai el de les institucions, però que davant la seua absència va ser clau per eixir del pas i per reconfortar moltes persones afectades en un moment tan dur.

17. ¿Cómo se encuentra a día de hoy (más de 6 meses de la DANA) l´Albufera?

Encara que no som biòlegs ni experts en la matèria, sí que per a un dels nostres vídeos vam contactar amb un especialista i, a més, vam poder comprovar-ho amb els nostres propis ulls. El panorama era realment desolador. La quantitat de fem que encara es pot veure a l’Albufera és enorme, i a més de la que es veu a simple vista, també hi ha tots els residus i restes que no es perceben però que hi són: al fons, en forma de micropartícules… contaminant l’aigua i dificultant la vida normal de la fauna i la flora autòctones de l’Albufera.

Aquest expert ens va explicar detalladament tot allò que s’havia fet malament, fins i tot quan la intenció era bona. També ens va parlar de la gran quantitat de tasques de neteja i de reconstrucció que encara quedaven pendents. És cert que si la qualitat de l’aigua es mesura en un punt concret, on s’han centrat molts dels esforços de recuperació, pot semblar que la situació és acceptable. Però quan t’endinses en zones més amagades o oblidades, o quan s’analitzen altres paràmetres de manera més exhaustiva, la realitat és clara: no està tot tan bé com podria semblar en un primer moment.

A tot això s’afegeix que hi ha sectors interessats a silenciar o a minimitzar aquest problema perquè no arribe als mitjans ni a l’opinió pública, sovint per raons econòmiques, com pot ser el cas dels productors d’arròs de la zona.

18. ¿El lema “sols el poble salva al poble” es correcto? Algunos aseguran que es muy idealista este lema...

Com dèiem abans, la unió popular i l’acció veïnal van ser necessàries i van demostrar la força organitzativa, la solidaritat i la capacitat de suport que tenim els valencians. Ara bé, també és important assenyalar la perillositat d’aquest lema si s’interpreta de manera simplista. No pot donar a entendre que no necessitem unes institucions que haurien de ser millors, més eficients i més capaces de vetlar pels nostres interessos i necessitats. És fonamental reforçar les xarxes veïnals i socials dels nostres barris, però al mateix temps hem d’exigir millores als nostres representants polítics. Les dues dimensions són imprescindibles i haurien d’actuar de manera cohesionada: l’acció veïnal hauria de ser subsidiària de l’acció institucional, però mai un substitut. En definitiva, el lema pot ser positiu si s’entén bé i, sobretot, si es porta a la pràctica. Perquè de poc serveix repetir-lo si després es vota a partits que actuen contra els interessos del poble, que només es preocupen de salvar-se a ells mateixos i que retallen en sanitat, en educació o, com en aquest cas, en seguretat.

 

19. Sobre la consigna “Mazón dimisión” ¿Pero si este sujeto criminal e inútil realmente dimitiera de que serviría?

Probablement, a efectes pràctics i tangibles, la dimissió de Mazón no canviaria massa, perquè seria substituït per algú similar, que no necessàriament seria millor, més eficient ni més sensible a les necessitats i interessos de la ciutadania. Però no podem obviar la importància del llenguatge simbòlic: dimitir tindria una gran càrrega de significat, perquè voldria dir assumir la seua culpabilitat. Seria l’única manera realment sincera de demanar perdó pel que va passar i per no haver estat a l’altura.

El fet de no fer-ho transmet tot el contrari: que es creu mereixedor del càrrec, que pensa que no ha fet res malament, que no ens ha fallat als valencians i que pot dormir tranquil, sense remordiments ni càrrec de consciència. I això és, de veritat, el més alarmant. Les mobilitzacions i la consigna de “Mazón dimissió” pretenen deixar clar que nosaltres sí que sabem qui és el responsable i que no ho oblidarem ni ho perdonarem mai. Seria, com a mínim, una forma de reparació a les víctimes i un pas cap a la justícia.

Ara bé, tot indica que no li convé personalment reconéixer la seua culpa ni assumir les conseqüències, perquè li resulta més rendible acabar la legislatura i assegurar-se els privilegis i el sou vitalici com a expresident. I també cal dir que al seu partit li pot interessar que tot l’odi i el rebuig ciutadà es concentre en una sola persona, que actue de cap de turc, per tal que el seu recanvi polític no haja de carregar amb aquesta imatge tan negativa.

 

20. ¿Veis correcto que existan también criticas al gobierno central de PSOE/SUMAR por parte de la sociedad valenciana por no actuar con más contundencia?

No serem nosaltres qui defensem al PSOE ni a Pedro Sánchez. Ara bé, el que no pot ser és voler canviar la realitat amb un discurs totalment esbiaixat, simplement per protegir-se un mateix i els seus, i de pas redirigir l’enfado cap als qui opinen diferent o cap als rivals polítics. Per sort existeix l’hemeroteca, i queda claríssim que, segons convinga, es canvia el relat: quan interessa, es diu que determinades competències corresponen a les autonomies, però quan ells governen en eixes autonomies i no saben gestionar, de sobte la culpa passa a ser del govern central. Sempre mirant de carregar la responsabilitat a l’altre en lloc d’assumir-la i pagar les conseqüències.

Açò, en major o menor mesura, passa en tots els partits polítics. Però en aquest cas concret, encara que tots puguen haver comés errors, és evident qui ha fallat més greument. Els seus intents de desviar l’atenció o de fer-nos canviar d’opinió no funcionaran: nosaltres ho tenim molt clar, sabem qui és el principal responsable i també tenim clar qui volem que pague per tot açò.